bloc de Marc Vidal

CRASH PREVISIBLE

Avui a la meva columna setmanal de El Confidencial explico que darrera el crash d'ahir a les borses s'amaga quelcom més pervers que una baixada de cotitzacions. Probablement estem assisitint a la creació voluntària d'una bombolla de deute per tal de sortir ràpidament de la crisi actual. És possible que una bombolla sigui l'únic mecanisme per superar l'explosió d'una altre.

SEGON FIRST TUESDAY

Fa temps, concretament el 10 de juny de 2008, vaig assistir com a ponent al meu primer First Tuesday, ho vaig fer al costat de Jesús Monleón. Recordo com alguns em van recriminar la meva visió negativa sobre el 2009 quan encara les coses no pintaven tan malament. Molts ara són lectors assidus d'aquest bloc. Per això és important reflexionar. Tal com vaig explicar "la il.lusió de nous projectes creix en èpoques de recessió, però també es converteix en una fàbrica de somnis trencats". Molt del que allà es va comentar s'ha anat succeint però necessita ser actualitzat. D'aquella primera vegada van sorgir clients i amics que ara tornarem a trobar-nos. De ben segur posar en perspectiva tot això ajudarà a entendre com sortir del forat i com enfrontar-nos a la pitjor part de tot aquest procés. Dimarts que ve torno a un altre First Tuesday, aquesta vegada em toca bregar només de la mà de Carlos Blanco i ho penso fer analitzant que li passa al nostre entorn incapaç d'aixecar del seu sofà social, posant impediments a que si volen emprendre i limitant molt qualsevol opció de sortir d'una "Economia de la son" que ens tenalla a tots. Us espero, és gratuït i heu de registrar aquí.

ENTREVISTA AL CRONICA

Avui al Crònica publiquen una entrevista que em van fer ahir. Parlem d'economia, de la importància que tindran les xarxes durant les eleccions catalanes i de les Jornades de la Catosfera que comencen avui.

GRAN PUJADA D'IMPOSTOS

En la meva columna d'avui a El Confidencial analitzo la repercussió que pot tenir per a cada un de nosaltres l'augment del deute públic. Un deute que s'estructura per exemple per assumir el FROB.

LA LLEI DEL PÈNDOL

Sé que hi ha temes sobre la taula que hauríem de tractar amb urgència, però el que és urgent i el que no ho és comença a diluir-se. Les solucions miraculoses no existeixen i les reformes estructurals semblen més una cançoneta rància que una possibilitat. De quimeres i de perfídies s'ha escrit molt, però res sembla creïble. Ens queda seguir analitzant l'evolució que va prenent la realitat i traduir la cara B de la realitat que altres ens expliquen. Per exemple, està clar que l'any que ve aquí s'esquitllaran vides i desitjos. Milions de somnis escampats pel terra de centenars de sucursals bancàries romandran durant mesos. Els tipus, que perillosament s'han mantingut en mínims, tornaran a prendre vol. 

CATALANISME A LA CATOSFERA

Entre el munt de taules i workshops d'aquesta tercera edició de la Catosfera tornem a tenir una que ja és com ineludible. Com cada any tornem a analitzar el paper del ciutadà i del sobiranisme a la xarxa de xarxes. No deixeu de participar. Per això i tenint clar que el moviment catalanista, en totes les seves versions, no és al·liè a les noves possibilitats que ofereix la xarxa torna a ser un tema de debat clau. Aquest moviment en els darrers temps està demostrant una vitalitat extraordinàra pel que fa a organització ciutadana mitjançant la xarxa. L’èxit de les consultes ha demostrat que a Internet hi ha eines per organitzar-se, comunicar més efectivament i per a participar activament en campanyes específiques que tenen com a denominador comú el fet del catalanisme. L’objectiu d’aquesta taula és fer un repàs d’aquestes eines i de l’ús que n’han fet els organitzadors de diverses iniciatives com els mateixos usuaris. Aquesta taula està moderada per Jordi Vilanova (YuriBCN) i comptarà amb la participació de l‘Àngel Colom , en Xavier Mir i en Pere Aragonès.

PARLANT CLAR

Ahir al programa Singulars va passar quelcom d'allò que la premsa tradicional amaga. Dades objectives que demostren la veritable dimensió del nostre problema. Ahir varem tenr a Ricard Vergés. Ricard és catedràtic d'economia immobiliària de la Universitat de Mont-real i arquitecte. Segons Vergés, en països amb més tradició democràtica que Espanya, les dades públiques són inviolables i el seu accés un dret ciutadà. En canvi, a Espanya, se subordina el coneixement al pensament polític o al partit corresponent. En matèria de mercats, els millors sistemes d'informació que hi ha són les estadístiques. Per això, els governs i diferents agents es barallen, no per utilitzar-les, sinó per controlar-les. 

Adjunto les gràfiques que van sortir en el programa: Arxiu bombolla en pdf

+ CATOSFÈRICS QUE MAI

Les jornades de la Catosfera poder no són el que tothom vol però segur que no són negoci. És una falta de respecte vers les 28 persones que conformen l'equip organitzador. El pressupost és públic i el cost també. En tot cas, tot i no ser del gust de tots, sobre tot dels que, després de venir dos anys seguits com a convidats i no ser convocats com a ponents en aquesta tercera edició, retreuen detalls que mai havien aportat. Ara resulta que són jornades poc catalanes quan resulta que aquesta edició és la més catalanoparlant de totes. A través de les tres edicions haurem pogut ser testimonis de l'evolució de la web social a casa nostre i arreu. Primer varem parlar de blocs, després de web 2.0 i eines, ara parlarem de xarxes socials. Tots esteu convidats!!

CDIGITAL 2010 A GRANOLLERS

EMPRENDRE A ESPANYA

Emprendre és una manera viure. Arriscada però apassionant. Decidir que fas amb la teva pròpia vida sense que per això no deixis d'escoltar. El mètode més exacte per aprendre. El mecanisme més ràpid per perdre-ho tot. Un camí insegur però on els millors tenen un hàbitat per a desenvolupar-se. El Grup Planeta m'ha demanat que em posi a escriure un llibre sobre l'emprenedoria a Espanya. 

MAQUILLATGE, DÈFICIT I DEUTE

Com ja sabeu, col.laboro en diversos mitjans econòmics. Aquest mes he iniciat una nova col·laboració amb 'Euribor'. Cada primer dilluns de mes intentaré analitzar de manera tècnica alguns aspectes de l'economia i dels mercats. Avui us copio aquí el primer d'aquest any, donat que ha generat més de 200 comentaris i seguir-lo allí seria difícil. En aquest primer article, miro de desxifrar la metodologia del govern per manipular algunes dades econòmiques. En aquest cas parlo de com s'ho fa amb el dèficit i el deute públic. Espero que us sembli didàctic. Llegiu-lo a continuació.

CREDIBILITAT I ATUR

Tinc clar que en uns mesos, després d'una lleu millora de l'economia, un to gris plom envairà tots els sectors econòmics. Això té a veure amb la finalitat d'estímuls i amb l'origen del problema. El consum va tocar sostre fa un parell d'anys, el valor patrimonial es mostra feble per primera vegada i el treball comença a ser un bé escàs. Per postres, tenim una cada vegada més evident nova classe social. No obstant això el problema es diu desocupació i credibilitat. Vivim en un mar de malabarismes estadístics amb això que s'anomena població activa, atur registrat i sol·licitants d'ocupació. Tot és un enorme embolic que no ajuda a certificar l'estat comatós del nostre entorn. 

DÈFICIT ESTRUCTURAL PERMANENT

Diuen que el pitjor de la crisi ja ha passat. Aixó haurà passat a la ment retorçada d'algun dirigent polític espanyol que creu que, mentint amb un llenguatge distorsionat i allunyat de la realitat, l'assumpte calarà per repetitiu. Ho van intentar parlant de desacceleració, van insistir amb els brots verds i ara esperen mantenir la calma social amb una mena de tonada ridículament optimista. El pitjor ha passat a Alemanya, a França i poc més. Aquí ara ve la muntanya russa. Vénen les corbes per culpa de molts factors i per diversos ajustaments, però també per la delictiva manera amb què es transmeten les dades i les xifres econòmiques.

Penseu el mateix?

Ahir vam saber que els inversors han rebutjat l'oferta del Banc de Santander per a la recompra de bons titulitzats per un valor de 16.500 milions d'euros. En concret, només han comprat el 4% del total i han preferit quedar-se amb els títols del Santander a la butxaca. Fa un parell de setmanes el Santander va obrir el termini per a la recompra de títols de deute del propi banc. El fet que els inversors hagin preferit quedar-se amb els bons en un mercat en què no hi ha liquiditat tot i que el banc oferís un preu amb prima, permet una lectura positiva segons alguns economistes amb els que he parlat del tema. Asseguren que això significa que els inversors estan recuperant la confiança. Penseu el mateix?

ELS GURUS DEL LINK ;-)

Avui us avanço una cosa que s’està gestant i que fins a final d’any no veurà la llum. En un d’aquests estudis mixtos, que no puc enllaçar, doncs, com us dic no està publicat encara, s’analitza el comportament d’alguns aspectes poc tractats en els entorns del dospuntocerisme actual per ser, aparentment, tema tabú.

Només això

Fa alguns mesos vaig dir això. Vaig dir el que passaria, entre d'altres coses, per això. L'assumpte pintava malament com vaig advertir fa més d'un any amb això i el que ens espera és quelcom semblant a això o això. Ara ja sabem que tots pagarem la negació de la realitat primer, la improvisació després i la incompetència ara. Per cert, me n'oblidava, gràcies

m'ajudareu?

Aquest agost he reflexionat sobre aquest blog. El seu paper, la seva dinàmica, vosaltres. He pensat si potser havia arribat el moment de posar punt i final i enfrontar-me a altres reptes a la xarxa. Són més de quatre anys, milers de posts, milions de pàgines vistes, desenes de milers de comentaris, més de deu mil usuaris únics diaris i prop de trenta mil pàgines vistes al dia. És molta la feina i molts els amics. També molts els recels, errors i enemics. Durant molt de temps el que aquí s’escrivia va ser motiu de burla, després de sorpresa i al final de reconeixement. A partir d’un moment determinat, i a mesura que les veus que aquí s’hi trobaven per escorcollar la realitat, la cosa va anar prenent un to diferent. Centenars de comentaris professionalitzats, visites automàtiques, intents de tombar el servidor i altres estratègies que l’empresa que gestiona aquest bloc coneix perfectament i que va denunciar en el seu moment. 

IMPOSTOS CATALANS

Els catalans no hem d’estar enfadats amb el nou finançament només per les raons que des de diferents espais crítics s’estan donant. Ens diuen que aquest nou model és un nyap perquè l’Elena Salgado encara no ha explicat els detalls del finançament, perquè dels 3.855 milions proclamats per Puigcercós són un enigma, perquè Zapatero afirma que el finançament per càpita de Catalunya estarà per damunt de la mitjana de la mateixa manera que ho diu a totes les altres comunitats o perquè les xifres definitives es referencien el 2012 passant-se pel arc del triomf l’Estatut.

ESTEM BOJOS O QUE?

El divendres passat la tertulia econòmica La Plaça a Onda Cero on tinc el plaer de participar cada setmana varem entrar en un debat molt interesant en diferents entorns. En aquesta darrera sessió vaig estar una mica més àcid del que és habitual, però vaig dir coses que feia temps que volia dir. El diari digital Economia Digital es fa ressò de com va anar, però si voleu escolar el programa sencer el podeu baixar aquí.

ENTREVISTA A FINANCIALRED TV

Entrevista en castellà feta per la gent de Financial Red TV. Poder no és el dia que surto més afovorit, ho reconec, però no em direu que no és força metafòric com mentres parlem de neteja financera, per darrera de la presa aparegui una dona de la neteja fent la seva feina.